Comiat

Finalment, desprès de totes les experiències que us he explicat, ara ja no em centraré més en el tema de la meva família i escriuré sobre altres temes com la cuina, o alguna cosa relacionada amb els aliments. 

Fer aquest projecte ha estat un bon motiu per conèixer millor el meu avi i els meus avantpassats. Desitjo que tota la gent que hagi llegit les meves entrades els hi hagin agradat i que prenguin com exemple els textos que relatat, penso que tota la gent que valora els seus avis hauria de fer això, ja que pot ser molt bona manera de apropar-te als teus éssers mes importants per a tu. 

Espero que hagueu aprés moltes coses i que seguiu llegint les meves properes entrades.

La història d'amor dels meus avis

Mare i fill

Quan em va acabar d'explicar els records que tenia del seu pare, li vaig preguntar dolçament sobre la seva estimada mare que força sovint en deia alguna cosa. 

La Natividad Bosch, era la seva mare, va néixer l'any 1915 a les Serres, i va morir l'any 1999 a Girona. Era una dona molt dolça, i va dedicar tota la seva vida a cuidar dels seus cinc fills. Ella es va casar amb Juaquín Márquez, amb qui va viure aventures, va viatjar per Espanya fins arribar a Girona i quedar-s'hi definitivament, i amb qui va viure grans moments i records que segurament ningú de la família oblidarà. 

El meu avi, va passar una infància molt bonica al seu costat, i sempre, quan en parla s'emociona i fa que li vingui un somriure d'orella a orella. Sobretot, al moment del seu part, ja que va ser un part complicat. Ell recorda alguns fets que li havien explicat la seva mare, o el seu pare, d'aquell dia tant especial. La "Nati", el sobrenom que li deia la familia, es va posar de part un dia d'hivern de l'any 1943, era el migdia, quan la llevadora va arribar a casa per ajudar-la a tenir el seu 3r fill, tota la família estava observant el complicat part d'aquella dona. Al cap d'unes hores eternes, va nèixer el meu avi, Francesc Márquez i Bosch, un dels cinc fills de la menuda i simpàtica "Nati".




Imatge de Girona

Pare i fill

Al veure l'interès que hi posava, mentre m'explicava coses de la seva àvia, vaig voler preguntar-li pel seu pare.
El seu pare era Juaquin Màrquez, va nèixer a Badajoz l'any 1918. Era un home molt treballador, i va fer els següents oficis: de fuster, i de militar. Va ser fent de militar que va conèixer a la meva besàvia. Va fer el sevei de militar i va anar a la guerra, i aquest fou el seu nou ofici  i definitiu. Es va fer cap militar en el quartel d'Arrecife a Lanzarote, llavors el van treslladar a Llançà i definitivament a Girona.
El meu avi recorda la seva infància amb el seu pare força dura, ja que per les notes el renyava fort. Però la resta va tenir una infància bonica al seu costat. També recorda haver estat amb els amics del pare, al bar, a la plaça o al quartel militar.
Ell tot emocionat segueix explicant-me coses del passat i revivint les seves memòries.

El port de Llançà

                                 

                                            Bescanó- Les Serres- Bescanó

Mentre caminava, anava apuntant les històries que m'explicava en una petita llibreta. Per acabar em va explicar la història de la seva àvia.

Francisca Angelats, era una de les seves àvies. Va éixer el dia 7 de març de 1883, i va morir el 16 de desembre de 1970. Tenia onze fills. Vivia a les Serres, amb el seu marit. Era una dona menudeta, pero molt treballadora, venia a veure els seus néts cada vegada que baixava a Girona per anar al mercat, ja que com que vivia a les Serres, no els podia veure. Normalment sempre que anava a Girona, s'enportava un dels seus néts per anar a passar uns deies a les Serres, a casa l'àvia. Treballava de pagesa pel seu compte, amb el seu marit Joan Bosch.

El meu avi, molt entusiasmat, m'anava explicant pets de la seva vida, i un cop més, ell recordava fets passats que el feien emocionar.

 

Mercat de Girona, plaça del Lleó on la Francisca anava a vendre.

                                               

                                                        A manera de preludi

Avui, el meu avi ha fer 70 anys. En Francesc Màrquez i Bosch està bé de salut, llegeix el diari, mira la televisió, va a caminar,...

Vaig pensar que fer 70 anys és un fet important a la vida i que s'havia de celebrar. Vaig pensar molt i una idea em va  venir al cap. Li faria una festa sorpresa. Vaig intentar localitzar a la major part de la família i vaig encarregar una taula per 20 persones al Mas Casilda, un restaurant que fan un menjar molt bo a Bescanó. També vaig comprar un petit regal, per acompanyar la gran sorpresa.

La taula que vaig encarregar era llarga, molt ben decorada, amb flors, espelmes, i, per suposat, molts plats.

Quan ja hi érem tots i només faltava el meu avi, vaig dir a la gent que s'intentés amagar per la sala i així en Francesc no sabria que hi havia tanta gent. Quan vaig entrar per la porta i tothom el va felicitar, li van caure llàgrimes. Després d'aquest gran sopar, quan vam tornar cap a casa li vaig demanar que m'expliqués com havien estat tots aquests setanta anys de vida. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, em va dictar tot això que vosaltres ara llegireu.