La meva llista de blogs

dimecres, 27 de novembre del 2013

                                 


                                            Bescanó- Les Serres- Bescanó

Mentre caminava, anava apuntant les històries que m'explicava en una petita llibreta. Per acabar em va explicar la història de la seva àvia.

Francisca Angelats, era una de les seves àvies. Va éixer el dia 7 de març de 1883, i va morir el 16 de desembre de 1970. Tenia onze fills. Vivia a les Serres, amb el seu marit. Era una dona menudeta, pero molt treballadora, venia a veure els seus néts cada vegada que baixava a Girona per anar al mercat, ja que com que vivia a les Serres, no els podia veure. Normalment sempre que anava a Girona, s'enportava un dels seus néts per anar a passar uns deies a les Serres, a casa l'àvia. Treballava de pagesa pel seu compte, amb el seu marit Joan Bosch.

El meu avi, molt entusiasmat, m'anava explicant pets de la seva vida, i un cop més, ell recordava fets passats que el feien emocionar.




 
Mercat de Girona, plaça del Lleó on la Francisca anava a vendre.



diumenge, 17 de novembre del 2013

                                               


                                                        A manera de preludi


Avui, el meu avi ha fer 70 anys. En Francesc Màrquez i Bosch està bé de salut, llegeix el diari, mira la televisió, va a caminar,...

Vaig pensar que fer 70 anys és un fet important a la vida i que s'havia de celebrar. Vaig pensar molt i una idea em va  venir al cap. Li faria una festa sorpresa. Vaig intentar localitzar a la major part de la família i vaig encarregar una taula per 20 persones al Mas Casilda, un restaurant que fan un menjar molt bo a Bescanó. També vaig comprar un petit regal, per acompanyar la gran sorpresa.

La taula que vaig encarregar era llarga, molt ben decorada, amb flors, espelmes, i, per suposat, molts plats.

Quan ja hi érem tots i només faltava el meu avi, vaig dir a la gent que s'intentés amagar per la sala i així en Francesc no sabria que hi havia tanta gent. Quan vaig entrar per la porta i tothom el va felicitar, li van caure llàgrimes. Després d'aquest gran sopar, quan vam tornar cap a casa li vaig demanar que m'expliqués com havien estat tots aquests setanta anys de vida. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, em va dictar tot això que vosaltres ara llegireu.