A manera de preludi

Avui, el meu avi ha fer 70 anys. En Francesc Màrquez i Bosch està bé de salut, llegeix el diari, mira la televisió, va a caminar,...

Vaig pensar que fer 70 anys és un fet important a la vida i que s'havia de celebrar. Vaig pensar molt i una idea em va  venir al cap. Li faria una festa sorpresa. Vaig intentar localitzar a la major part de la família i vaig encarregar una taula per 20 persones al Mas Casilda, un restaurant que fan un menjar molt bo a Bescanó. També vaig comprar un petit regal, per acompanyar la gran sorpresa.

La taula que vaig encarregar era llarga, molt ben decorada, amb flors, espelmes, i, per suposat, molts plats.

Quan ja hi érem tots i només faltava el meu avi, vaig dir a la gent que s'intentés amagar per la sala i així en Francesc no sabria que hi havia tanta gent. Quan vaig entrar per la porta i tothom el va felicitar, li van caure llàgrimes. Després d'aquest gran sopar, quan vam tornar cap a casa li vaig demanar que m'expliqués com havien estat tots aquests setanta anys de vida. Amb gran tranquil·litat, com l'aigua clara que brolla per la muntanya, em va dictar tot això que vosaltres ara llegireu.